Al llarg dels diferents capítols del llibre anirem revisant, de forma ordenada (relativament ordenada i, segons el meu criteri, és clar), tot el sistema de símbols, codis i mecanismes utilitzats per l’escriptura de la música. És quan ens referim a aquests termes que parlarem de llenguatge musical. En moltes ocasions també anirem establint paral.lelismes entre el llenguatge (verbal) i el llenguatge musical. Tot i ser dues facultats absolutament diferenciades i, fins i tot, regides per diferents parts del cervell, és interessant aprofitar el significat de conceptes com ortografia, gramàtica o sintaxi per determinar formes de comportament i de procediment a l’hora d’escriure correctament una partitura.
El títol ‘Textos de música moderna. Fonaments del llenguatge musical’ no vol dir que aquests ‘fonaments’ siguin de recent invenció, ben al contrari. Són el fruit de l’evolució d’una tradició que es remunta a molts segles enrera. De fet han estat el resultat del desig de reflectir per escrit i amb el màxim de detall el que volem que el músic faci exactament en el moment d’interpretar la nostra partitura. Per aquesta raó, en parlar de segons quins símbols o segons quins codis, farem sovint també referències explícites a la interpretació del jazz i la música moderna. En aquest sentit val la pena tenir present que la música segueix evolucionant i amb ella evoluciona també el llenguatge musical. És per això que alguns d’aquests símbols i codis de conducta no estan del tot estandaritzats. Aquest fet es dóna particularment en el camp de la música moderna. En aquestes situacions es comentaran diferents formes de procedir acompanyades d’una recomanació explícita de la manera més extesa i operativa de treballar, derivada dels meus propis coneixements i experiències. En aquest sentit, doncs, extenc des d’aquí la invitació a compartir aquesta experiència, que espero que sigui fructífera tant per al músic novell com per al professional.