|
Ambigua és una obra datada el 1957, i que porta el núm. 9 del catàleg sardanístic del seu autor, gaudeix d’unes combinacions mètriques en les quals l’element rítmic ternari –ara més insistent, més diluït– sembla arrabassar la pulsació binària inherent a qualsevol sardana. Aquesta constant d’ambigüitat rítmica és la que, amb raó, determina el títol d’aquesta sardana que cap cobla s’atreviria a programar en una ballada, però que constitueix una mostra d’audàcia i d’originalitat, i que ha esdevingut un referent com a peça de concert escrita en la forma de sardana. Commemorativa és immediatament anterior: data del 1956 i porta el núm. 8 del catàleg sardanístic abans esmentat. Tota ella respira un marcat lirisme, especialment evident en el tema central dels “llargs”, a càrrec de la tenora. El caràcter modal, i alhora catalanesc, que crea el 7è grau rebaixat del mode major, és ben present en ambdues composicions. El trobem en la introducció de Commemorativa: un tema presentat de forma homòfona i que apareix reexposat en el tutti final. L’inici d’Ambigua, sobre un petit obstinat a càrrec del 1r fiscorn, també gaudeix del mateix tractament modal. Malgrat les característiques constants de procediment i de llenguatge, que són les que determinen el segell personal de l’autor, si escorcollem en la producció sardanística de Manuel Oltra aviat ens cridarà l’atenció la diversitat de caràcters i estructures. Aquí en tenim dues mostres ben contrastades i, evidentment, ben reeixides. Jordi León
|