Solidaritat de flors, de Joan Lamote de Grignon
La partitura autògrafa d'aquesta sardana està datada el març de 1907. Sembla, per tant, que es tracta de la primera sardana de l'autor. L'autor utilitza en aquesta sardana dues tonalitats ben característiques en el repertori sardanístic: Fa per als curts i Si b en els llargs, ambdues sobre el mode major clàssic. L'estructura i el desenvolupament d'aquesta sardana són d'una claredat i senzillesa que en fan innecessari l'anàlisi formal.
Nupcial, de Ricard Lamote de Grignon
Fou la primera de les set sardanes que va compondre aquest autor, i ho va fer per celebrar el primer aniversari del seu casament.
Al meu entendre, és la sardana més lluminosa de totes les que va compondre Ricard Lamote de Grignon. Els curts estan escrits en la tonalitat de Do major i els llargs se'ns presenten en Fa major com a tonalitat principal. L'obra presenta tres temes clarament diferenciats:
1. El tema dels curts, de caràcter èpic, presentat a octaves per a la fusta i conclòs en tutti de manera brillant.
2. El coral inicial dels llargs, de 16 compassos de durada, exposat en Fa major i repetit en Do major (E a F) amb més riquesa harmònica i instrumental.
3. El tema de caràcter infantil, també de 16 compassos (F a G), protagonitzat pels tibles i presentat en la tonalitat de Do major.
(Extracte dels comentaris de Jordi León, director de la Cobla Sant Jordi)

Dues sardanes per a cobla:
-Solidaritat de Flors
-Nupcial