|
La gran producció de polifonia religiosa, tant en quantitat com en qualitat, dels grans talents del Renaixement musical hispànic (del qual destaquen els noms de Morales, Guerrero i Victoria) sovint ha fet oblidar o menystenir la producció polifònica en el domini profà, igualment rellevant i quantiosa, que des dels temps d’Alfons el Magnànim i posteriorment els Reis Catòlics s’anà conreant a Espanya juntament amb la polifonia sacra, i que va tenir en Juan del Enzina el primer exponent de gran relleu. Juan Vásquez recull aquesta tradició, treballant sobre la forma villancico heretada del segle XV, i s’esforça a donar-hi un nou desenvolupament, més ajustat amb els corrents madrilaguístics importats d’Itàlia, el qual podríem dir que és més elaborat. Paral·lelament a aquesta feina sobre la lírica popular, compon diverses peces sobre textos de Boscán, Garcilaso de la Vega, etc., que resulten madrigals de debò.
|