La gran producció de polifonia religiosa, tant en quantitat com en qualitat, dels grans talents del Renaixement musical hispànic (del qual destaquen els noms de Morales, Guerrero i Victoria) sovint ha fet oblidar o menystenir la producció polifònica en el domini profà, igualment rellevant i quantiosa, que des dels temps d’Alfons el Magnànim i posteriorment els Reis Catòlics s’anà conreant a Espanya juntament amb la polifonia sacra, i que va tenir en Juan del Enzina el primer exponent de gran relleu.
Juan Vásquez recull aquesta tradició, treballant sobre la forma villancico heretada del segle XV, i s’esforça a donar-hi un nou desenvolupament, més ajustat amb els corrents madrilaguístics importats d’Itàlia, el qual podríem dir que és més elaborat. Paral·lelament a aquesta feina sobre la lírica popular, compon diverses peces sobre textos de Boscán, Garcilaso de la Vega, etc., que resulten madrigals de debò.

1.Gracias al cielo doy
2.Morenica me era yo dizen que si
3.Zagaleja de lo verde
4.Si me llaman, a mi llaman
5.En la fuente del rosel
6.Por vida de mis ojos
7.De los álamos
8.Por amores lo maldixo
9.Si no os uviera mirado
10.Agora que soy niña
11.¿Con qué la lavaré…?
12.Ojos garços a la niña