La forma "ensalada" es basa en l’harmonització de melodies populars o cançons polifòniques en voga en el seu temps, encadenades entre elles i usant diferents llengues. Segons cada compositor, aquestes poden ser més o menys fidels a l’original i també modificades a conveniència.
A La Trulla, Càrceres fa servir tres idiomes, el castellà, el català i el portuguès, a més del llatí, i ens presenta algunes cançons conegudes en la seva època, cantades per personatges rústics representatius dels seus països.
A més de totes aquestes cançons, inclou també dues danses del seu temps, la pavana i la gallarda.