Sempre he pensat que el fet de cantar és un exponent força indicatiu del nivell de comunicació d'una societat. M'explico: a mi m'agafa una enveja terrible quan vaig a Grècia o al País Basc i hi trobo aquelles tavernes plenes de gent de totes les edats que es posen a cantar i poden estar-s'hi hores i hores, cantant 'i ballant!', sense por d'expressar els seus sentiments: canten, ballen, riuen, ploren...
La nostra societat catalana actual cada cop canta menys. I em sap greu. Per això, quan veig que algú s'escarrassa a oferir un material de cançons perquè la gent les canti, amb unes reflexions prèvies sobre les bases de la cançó i oferint unes tècniques per fer més planera la cantada, 'quan veig tot això' se m'eixampla el cor. (...)
Jaume Arnella