Deixeble de Robert Gerhard, compositor molt personal i independent, Joaquim Homs constitueix un vincle entre la generació del 1927 i l'avantguarda de les últimes dècades.

Nascut a Barcelona el 1906, finalitza, el 1922, els estudis de violoncel i, el 1929, els d'enginyer industrial, professió que exercirà fins el 1971.

La producció musical de Joaquim Homs aplega més de dues-centes obres instrumentals i vocals. Entre elles, tres han estat estrenades als Festivals de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC) a París (1937), Varsòvia (1939) i Estocolm (1956).A partir dels anys 1950 s'inicia en la tècnica dodecatònica amb el "Trio per a flauta, oboè i clarinet baix".

Entre les seves obres cambrístiques cal destacar: vuit "Quartets de corda", "Heptandre", "Quintet de vent núm. 2 - a la memòria de Robert Gerhard -", una sèrie de "Soliloquis" per diversos instruments, "Nonet" (encàrrec del Festival de Música de Barcelona, 1979) i "Rhumbs" (encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona per a la II Setmana de Música Contemporània, 1988). Les obres orquestrals inclouen: "Invenció per a orquestra", "Presències" (que obtingué el Premi Ciutat de Barcelona, 1968), "Biofonia" i "Memoràlia" (ambdues obres escrites, respectivament, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, el 1982 i del 40è Festival de Música de Granada, 1991). Entre altres, ha compost diversos cicles de "lieder" amb text de Salvador Espriu amb qui comparteix una unitat d'estil extraordinària.

Primer president de l'Associació Catalana de Compositors, fundada el 1974, va presentar entre 1952 i 1962 a Barcelona, la primera "Antologia de la música contemporània" en cicles d'audicions comentades.

Des del 1988 és membre electe de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts Sant Jordi. El 1991, la Biblioteca de Catalunya publica el seu llibre "Robert Gerhard i la seva obra" i, el 2000, amb coedició amb "The Anglo-Catalan Society Occasional Publications", en versió anglesa, amb el títol "Robert Gerhard and his Music".

Cal destacar, entre d'altres, les següents distincions: "Medalla d'Or al Mèrit Artístic, 1981", atorgada per l'Ajuntament de Barcelona, "Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, 1993", per reial decret, a través del "Ministerio de Cultura", "Premi Nacional de Música, 1992" i "Premi Nacional de Cultura, 1999", Secció de Música, ambdós atorgats per la Generalitat de Catalunya i "Premi d'Honor de la Música Catalana, 1994", conferit per Catalunya Música/Revista Musical Catalana.

 AMUNT