Com diu Josep Maria Ainaud de Lasarte en el seu llibre “Els mestres que han fet Catalunya”: “Podem dir que la renovació escolar en el camp de la pedagogia musical a Catalunya té un nom: Joan Llongueres. Nascut a Barcelona l’any 1880, es dedica als estudis musicals al costat de Mas i Serracant, Granados, Morera i el mestre Millet.”
Quan tingué notícies del nou mètode musical de la Gimnàstica Rítmica creat per Émile Jaques-Dalcroze, s’hi entusiasmà i després d’alguns cursos a Ginebra, marxà a Hellerau a obtenir la llicència d’aquest ensenyament que feia el mateix Dalcroze. De retorn a Catalunya el 1913, creà l’Institut Català de Rítmica i Plàstica als locals de l’Orfeó Català.
En poc temps Llongueres va ser indispensable en tots els projectes escolars. Creador de l’Escola Vallparadís juntament amb Alexandre Galí a Terrassa i director d’Educació Musical a les escoles de l’Ajuntament de Barcelona, ho fou també a l’Escola de Cecs, Sordmuts i Discapacitats de Vilajoana, a les Escoles d’Estiu de la Mancomunitat, a l’Escola Blanquerna i a l’Institut Escola de la Generalitat.
Creà més d’un centenar de cançons per a infants que, per mitjà de les festes que es feien al Palau i a les escoles, han esdevingut tradicionals a casa nostra, com “Sant Nicolau”, “Les figures del pessebre”, “Les formiguetes”, “El general Bum Bum”, etc.
A la vegada, el mestre Llongueres era crític musical a “La Veu de Catalunya” i a la “Revista Musical Catalana”. Fou president durant molts anys de la Lliga Sardanista de Catalunya i alhora, interessat en la música contemporània, secretari de l’Associació Internacional de Música Moderna.
Era un bon poeta, fou nomenat mestre en Gai Saber el 1934 en els Jocs Florals de Barcelona. Fundà i dirigí l’Escola Municipal de Música de Terrassa i també l’Escola Coral. També creà l’Acadèmia de Música de Barcelona.
El seu gran esperit de servei el féu sempre present en totes les activitats i manifestacions de la vida musical de Catalunya. Morí a Barcelona el 1953.

 AMUNT