Tot professor de música ha estat un nen i ha estudiat música en la seva infantesa o adolescència. Els records de les alegries, així com de les penes són inesborrables: la felicitat d’interpretar una obra preferida, les sorpreses que proporcionen els diferents estils, el progrés quan s’estudia bé, en són els aspectes positius. Però, què en podem dir de la teoria i el solfeig? Un futur professional els accepta i fins i tot els encara amb responsabilitat, però si es treballa amb nens cal dosificar-los amb alegria, humor i jocs.

Al parvulari es treballa el ritme i l’entonació amb cançons que demanen jocs, actuacions, moviment corporal i competicions, la qual cosa resulta molt gratificant. I quan s’inicia l’estudi d’un instrument, per què es deixa de jugar i divertir-se? En aquesta obra proposem la possibilitat d’assimilar els elements tècnics i teòrics de la música a través de jocs i competicions.