Com a presentació d´aquesta obreta titulada Da Camera 19, quinze peces per a piano a quatre mans, vull recordar el següent:
1. Que la interpretació a quatre mans imposa als intèrprets de sotmetre´s a un ritme estricte.
2. Que la interpretació a quatre mans damunt d´un teclat de piano pot produir efectes melòdics, harmònics i rítmics riquíssims sense grans dificultats d´execució.
3. Que dialogar musicalment amb una altra persona resulta sempre -i sobretot si els que parlen són vailets- més interessant, més divertit i més enriquidor que parlar sol.
Després de recordar tot això, només vull afegir que els temes que motiven el diàleg musical d´aquesta obreta evoquen la inspiració popular però expressats amb un llenguatge ben propi i actual; per a mi és com veure els ulls de sempre a la cara d´avui.
D´Auves