Entre els músics més destacats que aquest país ha donat en l’àmbit simfònic, hi ha hagut dues maneres d’acostar-se a la sardana. Els uns n’han fet ús tractant-la sols com a forma musical –curts i llargs, compàs binari–, un recipient asèptic on abocar el fruit de la collita pròpia, en molts casos assajant una escriptura heretada de les avantguardes del segle XX. Els altres, la majoria, han entès que una bóta del país havia de contenir un bon vi del país, tot acordant forma i llenguatge amb un mateix esperit, i s’han esplaiat escrivint música d’alta volada en la tradició autòctona més vibrant. Alimara i La Porta Ferrada proven que el mestre Antoni Ros-Marbà s’adscriu en aquest segon grup.
Amb una expressió cada vegada més personal, quan Ros-Marbà escriu per a cobla sap perfectament la música que ha d’escriure: la que li ha llegat l’imaginari sonor d’aquesta terra.
Alimara (1964) és fruit d’un encàrrec de l’Obra del Ballet Popular per a l’Aplec de la Sardana de Montserrat d’aquell any.
Amb Porta Ferrada (1973) assoleix el Premi de la Crítica del certamen La Sardana de l’Any.

Dues sardanes per a cobla:
- Alimara
- Porta Ferrada