Per a tenora i cobla.
L'obra forma part del cicle de composicions que l'autor ha dedicat a la tenora amb motiu del 150è aniversari. Originalmet està concebuda donant a la cobla un estil cambrístic en el qual el primer tenora és el protagonista solístic. El llenguatge d'estètica independent i entenedora (com és habitual en la concepció creativa de l'autor) presenta una certa dificultat a causa de determinats elements intervàlics no habituals en la literatura d'aquest instrument. Però malgrat els problemes esmentats, es pot assolir una molt bona execució, tal com ho certifiquen les excel·lents versions portades a terme en concert per solistes de gran prestigi. Formalment, s'estructura en tres moviments enllaçats, el primer de caràcter alegre i decidit, el segon un xic melangiós i el tercer altre cop alegre i amb un lleuger apropament a les característiques de les danses tradicionals del nostre país.

Versió per a tenora i piano
Partitura general i particel·la.