Sant Elm (títol original: Sant Telm)
Aquesta sardana es va estrenar l'any 1927 en un concert per recaptar fons per aixecar un monument a Juli Garreta a Sant Feliu de Guíxols.
Es tracta d'una sardana de gran complexitat, especialment rica en modulacions i en passatges imitatius, com a resultat d'un constant aprofitament i desenvolupament de tot el material temàtic propi de l'estil de "sardana simfònica" proposat per Garreta. Sens dubte, és la sardana més difícil d'interprar de totes les que va compondre Ricard Lamote de Grignon.
Enyor
L'autor va escriure aquesta sardana l'any 1946, recent iniciada la postguerra, a València.
A propòsit d'aquesta sardana el compositor i comentarista Josep M. Bernat escrigué: "S'aproximava la data de l'aniversari de noces i la seva esposa havia anat accidentalment a Barcelona. En els dies d'espera va escriure aquesta delicada pàgina musical per oferir-li a la tornada. Era el 8 de desembre del 1946". El mateix autor continua dient: "És, com correspon a la intenció, una sardana apassionada en la qual abunden els passatges corals, tot mantenint un clima ingràvid i interrogant. Una entrada de llargs dramàtica sembla fer-la canviar de sentit, però persisteix l'apassionament, refermat per una inspirada melodia central. Com si tot ja fos dit, s'acaba l'obra d'una manera simple i inesperada".
(Extracte dels comentaris de Jordi León, director de la Cobla Sant Jordi)

Dues sardanes per a cobla:
-Sant Elm
-Enyor