Aquest breu Duet per a flauta travessera i piano que vaig compondre el mes d´agost de 1978 a Vilac (Vall d´Aran) té un caràcter dominant alegre i extrovertit que en alguns moments esdevé contemplatiu i nostàlgic i molt accentuadament en el significatiu passatge de to greu i expressiu que precedeix la conclusió. Totes les seqüències que es van succeint en el diàleg i la concertació de la flauta i el piano deriven de la rotació constant de la sèrie de dotze tons que apareix al començament de la peça. La fluència dels esdeveniments musicals que es van produint a través de les diverses seccions de l´obra constitueix la clau del seu sentit i en bona part em fou suggerida pel contrapunt dels cants d´ocells que tan sovint m´envoltaven i la sorda remor interna dels records.

Joaquim Homs