Amb aquest Da Camera teniu una segona versió de la Sonatina de Nadal núm. 1 per a piano sol. Segueix el seu model d´estructura en quatre temps, però amb els instruments s´hi incorporen moltes possibilitats de diàleg. En algun moment us caldrà acabar la partitura: la primera frase del segon temps pot ser interpretada tant a l´uníson com alternant pregunta/resposta amb els dos instruments solistes. Vosaltres mateixos.
Quant als instruments, tendeixo més a imaginar-me´ls amb la sonoritat estreta i pastosa d´instruments iguals: dos violoncels o fagots per a la particel·la greu; dos clarinets, violes o violins per a la mitjana i dues flautes o oboès per a l´aguda. No obstant això, si voleu o us resulta més pràctic barrejar instruments amb tessitures diferents, doneu primer un cop d´ull a la partitura. La línia del segon instrument greu no coincideix necessàriament amb la del segon instrument mitjà ni amb la del segon instrument agut perquè a vegades ha hagut de creuar les línies melòdiques per centrar-les en una tessitura més còmode. Si us plau, abans de repartir les particel·les, tingueu la precaució d´estudiar-les un minut si no us voleu trobar amb unísons inesperats!
L'autor