D’aquesta obra, l’autor n’ha escrit dues versions; aquesta és per a piano a 4 mans, i l’altra, per a qualsevol instrument de vent en Do, Sib o Fa, amb acompanyament de piano. Totes dues presenten una dificultat tècnica relativament força accessible.
Les dues danses volen rememorar certes característiques sonores del període pretonal, ja que el seu llenguatge evoca els trets harmònics propis dels modes arcaics (llevat d’unes lleugeres incursions a la bitonalitat).