La cantata ens explica la relació entre un ratolí d'ordinador i un nen, el seu “usuari”, en Joaquim. El ratolí electrònic és, principalment,una història d’amistat. Però, indirectament, també ens parla de les ànsies de llibertat, i del dret de totes les persones a tenir una vida digna. El conte ens arriba de la mà dels dos protagonistes, quan es retroben al cap d’un temps d’haver compartit una extraordinària aventura: recorden com va començar tot, com es desenvolupà i com van arribar a ser uns amics tan especials. Per això, mitjançant el diàleg i la utilització significativa de la primera persona, ens descriuen els sentiments viscuts i ens van oferint una visió personal, subjectiva i intimista de la seva experiència.

La instrumentació ha estat pensada en funció del tipus de músiques de la cantata: amb el piano, el baix elèctric i la bateria s’ha garantit una bona base harmònica i rítmica i els altres 4 instruments (flautes i clarinets) s’han escollit expressament tant pel seu timbre (que empasta perfectament amb les veus infantils) com per les seves qualitats de registre i sonores. Els cantaires, en algunes cançons, poden participar també mitjançant la realització de moviments plàstics i fent percussions senzilles (amb les mans, els peus...) per tal de ressaltar algunes parts del text.

El ratolí electrònic consta de 10 cançons, de diferents estils: hi ha un blues, un pasdoble, un valset, dos “cha-cha-cha”, una havanera, ... Aquests gèneres pretenen dibuixar la història musicalment i, per la seva popularitat a nivell musical, són molt propers als nois i noies.