Originalment, fou escrita per a piano a 4 mans i, posteriorment, a petició d’alguns clarinetistes, es convertí en aquest duet.
El primer temps expressa un caràcter melòdic lleuger, el segon és una mica més meditatiu, ja que està escrit en un cert llenguatge dodecafònic, mentre que el tercer temps presenta unes característiques rítmiques que recorden certes danses bartoquianes.