L’obra va ésser Premi extraordinari de la Fundació Francesc Basil, l’any 1983. Les 12 peces, malgrat que presenten una certa unitat pel que fa a la tècnica pianística, volen reflectir diferents problemes relacionats amb l’instrument.
El llenguatge estètic és un xic variable en les diverses peces, algunes són més de caire atonal (o fins i tot dodecafònic) i d’altres són més properes a la tonalitat, tot i el lligam existent entre totes elles.