A partir dels poemes de Manoel de Barros, Albert Roig escriu la segona i tercera part d’aquesta cantata, amb la intenció que sigui mediterrània i pagesa, de la qual l’infant sigui la veu de l’arbre i el seu cel. És un somni en què canten l’olivera vella, l’alba i el rajar de l’aigua, i l’infant les escolta embadalit. I les canta. És el somni que va de l’alba fins a l’ocàs. El protagonista és en Bernardo, qui fa d’espantaocells perquè els horts fruitin. La seva tasca és estar-se dret enmig dels arbres, a la vora del Riu i les seves granotes, a sol i a serena… I tot d’una, l’espantaocells de Barros es torna ocell, es posa a volar.

La música és de Carles Santos qui expressa la sonoritat de tota aquesta natura amb un solista, cor, piano, bombo, caixa, marimba, xilòfon, fuet, timpani, tambor, tam-tam, etc.

Pròleg
Partitura general
Poemes de Manoel de Barros, traduïts per Albert Roig, Núria Espar, Ricard Pinyol, Cinta Massip i Zoraida Burgos
Tres poemes d'Albert Roig