A Francesc Valls se’l pot considerar un compositor clau per a la música catalana del barroc, tant per la importància del càrrec que va ocupar com per la seva llibertat intel•lectual, que el portaren a interessar-se pel que es feia arreu d’Europa. Pràcticament tota la seva obra és religiosa, si exceptuem algunes cantates i “tonos humanos”. Les composicions religioses d’aquesta edició les podríem incloure dins la tradició polifònica hispana, però obertes a les noves tendències. En alguns dels motets a quatre veus és on es mostra més innovador pel que fa a l’harmonia.
Per a l’execució de les obres a quatre veus segurament cantava tota la Capella, que a començaments del segle XVIII i a la Catedral de Barcelona era de deu cantors. Per al baix continu, o “acompañamiento”, que és com figura en els manuscrits, s’utilitzava l’orgue i el violó o el baixó.

Tota pulchra es: motet a 4 veus i baix continu
Tenebræ factæ sunt: motet a 4 veus i baix continu
O vos omnes: motet a 4 veus i baix continu
Domine vim patior: motet a 4 veus i baix continu
Plorans ploravit: motet a 4 veus i baix continu
Fulcite me floribus: motet a 4 veus i baix continu
Domine, quando veneris: motet a 4 veus i baix continu
Beata quæ credidisti: motet a 12 veus en tres cors (4+4+4) i baix continu
Domine ad adiuvandum: cant d’invocació inicial a 8 veus en dos cors (4+4) i baix continu
Beatus vir: salm 111 de Vespres a 7 veus en dos cors (3+4) i baix continu
Magnificat: càntic de vespres a 6 veus en dos cors (2+4) i baix continu