Música petita per a piano 3

Ha estat per a mi un privilegi poder ser el “compositor convidat 2014” en el projecte que anualment convoquen les Escoles de Música de la Selva del Camp i del Centre de Lectura de Reus. Escriure una quinzena d’obres per a piano pensant en joves estudiants no és un repte fàcil. Cada cop estic més convençut que la veritable dificultat de les obres instrumentals està en les obres anomenades “fàcils".

Fàcils? Què vol dir fàcil?

Us explicaré una petita anècdota. L’any 2003 vaig viatjar a Madrid a triar el que seria el meu piano de cua. Un cop a la botiga, que era com un concessionari de cotxes però que en lloc de cotxes hi havia pianos de cua, em vaig esperar que un senyor, ja gran, acabés de provar un piano de gran cua. Jo, a uns metres darrere d’ell, esperava impacient el meu moment mentre em quedava fascinat per la meravella de so que aquell senyor gran treia del piano, tocant acords a blanques, rodones i alguna negra. Impressionant, fascinant i hipnòtic. Què difícil és fer blanques i rodones i la vegada comunicar de la manera més dolça i impactant directament en l’ànima de l’oient… El misteri el vaig resoldre quan aquell senyor es va alçar de la banqueta, es va girar cap a mi i em va dir: “Cuando quieras chico” i jo amb els ulls oberts com a plats i amb la veu tallada li vaig respondre: “Gracias Sr. Achúcarro”.

Que difícil és tocar fàcil!

En aquests dos volums, “Música petita 2” i “Música petita 3” he escrit música tècnicament fàcil, o millor dit, de no gran dificultat. Per tant, cal entregar-se en cos i ànima en cada una de les notes que hi ha, donant-li tot l’amor, la passió i l’entrega per poder arribar a l’oient com un regal transparent en forma d’ona sonora.

 

I recordeu que podeu canviar alguna nota de les que jo escric per una que us inventeu vosaltres. L'única condició que us posos és que el canvi us faci més feliços..."

Antoni Tolmos