10 Havaneres per a corda Vol. II Op. 68 (1995) Partitura de butxaca

L’ havanera: de cançó popular a música clàssica

Les deu havaneres per a piano que escric a principi de la dècada dels 90 del segle passat són un sentit i emotiu homenatge a la meva ciutat natal, Vilanova i la Geltrú, coneguda també popularment com l’Havana Xica. Aquesta és terra d’emigrants, d’indianos que tornen enriquits -uns pocs- de Cuba i inverteixen les seves fortunes en la construcció d’hospitals, escoles i vies de tren que ens connecten amb Barcelona. Tot, a Vilanova, traspua aires antillans: l’arquitectura, la gastronomia, els balls de mantons de Carnaval importats directament dels salons de les grans cases senyorials de l’Havana, les entitats com el Foment Vilanoví, els jardins de les cases que es fan construir els indianos i, sobretot, una particular manera d’entendre la vida, barreja d’ironia, bonhomia i nostàlgia pel paradís perdut. Les havaneres arriben amb les tropes que, el 1898, i tal com explica l’escriptor Xavier Garcia, “vençudes, acorralades, no només oferien al seu retorn la misèria i el fracàs, sinó també un tros de l’ànima cubana, posada de manifest en la seva cançó, a la que aquell poble ha donat vida com a expressió molt íntima de la seva singularitat cultural”. Aquestes havaneres  per a piano volen ser un petit homenatge a aquesta Vilanova del segle XIX d’ànima cubana, però, també, al meu pare, Josep Milà, que té l’oportunitat de conèixer aquesta realitat musical en el transcurs dels nombrosos viatges que de jove fa a l’Havana com a músic de transatlàntic, just abans de ser violoncel·lista de l’Orquestra Pau Casals i, posteriorment, de la del Gran Teatre del Liceu. Així és com neixen aquestes havaneres, un divertimento musical carregat de melangia que, contra tot pronòstic, es converteixen en un petit gran èxit. D’aquí que sorgeixi, uns anys més tard, la idea de fer-ne una transcripció per a orquestra de corda. L’objectiu? Arribar a un nombre de públic encara més ampli que gaudeixi d’aquestes peces carregades de sentiment, aromes de mar vilanoví  i melodia cubana.

Leonora Milà
Pianista i compositora

 

Per a més informació cliqueu aquí