Cançons a Mahalta, per a veu (baix) i piano

El cicle Cançons a Mahalta, original per a baix i piano, recull sis dels vuit poemes que, entre 1937 i 1940, Màrius Torres va escriure per a Mercè Figueras, amiga que residia, com ell, al sanatori de Puig d’Olena i amb qui va tenir una relació amical-amorosa. Amb ella compartí passeigs, lectures i converses; també una extensa correspondència perquè llur malaltia i les estrictes normes del sanatori no els permetien trobar-se amb normalitat. En una carta del 7 de març de 1937, ell li diu: “...envers tu, el meu amor és tot blanc com un mes de Maria. Tot just, potser, una mica rosat com els ametllers que deuen florir per l’Empordà i l’Urgell. Tu ets per mi l’amiga”. Aquest amor platònic donà per fruit una sèrie de poemes que porten per títol Cançó a Mahalta, poemes d’un gran lirisme, en què expressa el seu amor i respecte, gairebé com un trobador ho feia a la seva dama. Les referències a la música són molt presents en la poesia de Màrius Torres. Ell n’era un gran
coneixedor. Músic afeccionat, els darrers anys de la seva vida va musicar alguna de les seves cançons. La seva poesia desprèn musicalitat, només cal deixar cantar el poema.
D’aquest cicle de cançons en vaig fer una versió per a mezzosoprano i piano i, posteriorment, una versió per a mezzosoprano, orquestra de corda i arpa.