Miserere (MO)

Aquest «Miserere», dedicat a la meva dona, Hélène Giraudier, és certament l’obra que més he trigat a acabar.  Vaig començar-la l’any 1997, i després d’haver-ne compost la introducció, el primer tema i la segona idea, la vaig deixar dormir, retingut per altres projectes. 

En aquesta segona idea, havia introduït un element que procedia d’un «Sanctus» per a soprano i orgue sobre un text de Verlaine (1995), i que també havia utilitzat en el primer moviment del meu «Tríptic de Sinera» (1996). 

Anys més tard, vaig reprendre el «Miserere» allà on l’havia deixat i vaig compondre la part fugato de l’Allegro moderato que havia iniciat anys enrere i que condueix a una represa conclusiva del primer tema.
Inicialment havia previst una veu solista de soprano integrant-se en la segona part de l’obra (Adagio) i vaig agençar-la conduint-la cap a una mena de reexposició de la introducció, lligada al primer tema. El caràcter de pregària col·lectiva del text em va incitar a introduir, al final, la participació del públic, tal com ja havia fet també a la meva cantata de Nadal «Ho sap tothom i és profecia» sobre el poema de J. V. Foix (1973) i a «He mirat aquesta terra» sobre el text de Salvador Espriu (1994), que constitueix el tercer moviment del «Tríptic de Sinera».
Aquest «Miserere» va ser estrenat el 8 de juny de 2013 a la Sala de la Maison Internationale de la Cité Universitaire de Paris per la Chorale i l’Orchestre de la Cité Internationale Universitaire sota la direcció d’Italo Marchini.
Narcís Bonet

 

 

Video:

Extracte del concert de dissabte 8 de juny de 2013 al Salon Honnorat de la Maison Internationale de la Cité Internationale Universitaire de Paris.