Missa in Epiphania Domini

"Missa in Epiphania Donini" per a solistes vocals, cor mixt i orquestra, fou escrita l'any 1957 i estrenada el mateix any al Palau de la Música, quan ell l’autor era molt jove (24 anys). Va ser llargament ovacionada segons un article d'Oriol Martorell a "El correo Catalàn" del 22 de març d'aquell any. Segons O. Martorell reafirmava el seu prometedor temperament musical, que ja havia mostrat el compositor amb anterioritat, i va titllar l'estrena d'autèntica apoteosi en el mateix article.

En aquest article s'hi destacava l'original i pionera forma d'ajuntar elements tradicionals amb altres de moderns, com ara les melodies gregorianes, per una part, i les influencies d'Igor Stravinsky, sobretot quan a l'element rítmic, per una altra.

Segons Martorell aquesta composició era d'una gran sinceritat en la que el compositor cercava correspondències entre el text litúrgic i els elements musicals.

A l'estrena també hi assistí l'eminent compositor Eduard Toldrà que també va quedar impressiona per la Missa, qualificant-la com a la partitura més important de la música catalana d'aquell temps.

Darius Milhaud, igualment entusiasta de l'obra, la va recomanar immediatament al premi de composició de la Fundació Copley de Chicago, que Bonet va rebre el 1958.