El llibre de l'organista Jayme Adrobau. Breda (1826-1844)

Els quaderns d’orgue, normalment, recullen peces ballables de moda o danses paralitúrgiques per a les llibertats de les vespres de Nadal, però en aquest el gruix de material és el que avui anomenaríem folklòric o tradicional. Gran quantitat de cançons, algunes fàcilment identificables amb lletres recollides posteriorment, coples, corrandes i camalleres… Tot aquest material, juntament amb les cançons antifranceses de l’època, les peces vocals paralitúrgiques com el magnífic Germans amantíssims –la lletra del qual recorda cants sibíl·lics– o la genial nadala que tanca el recull, dóna una imatge sonora de la Breda de principis del XIX. Són les músiques que es cantaven normalment: una fotografia de la cançó d’aquell temps. Per altra banda, les passades de flabiol o cornamusa, els contrapassos, les sardanes i els balls plans, la marxa dels estaferms, el ball de gegants o els balls de barbers i hortelans, ens diuen quins instruments sonaven fora de l’església, com ho feien i amb quina funció.