Neix a Barcelona el 2 d'agost de 1900, però es trasllada, a l'edat de 9 anys, a la ciutat de Granollers, on va viure fins a la seva mort el 31 de maig de 1988. Després d'una primera etapa d'estudiant a Granollers, a l'Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu, l'Ajuntament de Granollers, l'any 1917, li concedeix una beca que aprofita per cursar els estudis de composició amb Enric Morera i els d'orquestració amb Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon, amb el qual es relacionarà molt sovint durant la seva carrera musical i a qui ell mateix qualificava 'musicalment parlant, com un veritable pare'.
Va ser viola de l'Orquestra Pau Casals, durant el cicle de Concerts de Primavera del Gran Teatre del Liceu de l'any 1923 i va dirigir diversos conjunts instrumentals i corals, com l'Orquestra Selecció, l'Schola Cantorum i l'Orfeó Femení de Granollers, al mateix temps que ocupava els càrrecs de director de l'Escola Municipal de Granollers, que actualment porta el seu nom, i d'organista de l'Església Parroquial de Sant Esteve.
En el decurs de la seva carrera com a compositor va obtenir diversos i importants premis, com el primer premi en el concurs convocat per Joventut Hotelera de Barcelona amb motiu de l'Exposició Universal de l'any 1929, el Premi Pau Casals en els Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París l'any 1959, i el Premi Ciutat de Barcelona dels anys 1970 i 1971.
Dos fets van marcar definitivament la seva carrera musical: d'una banda l'estrena, gràcies als consells del seu mestre i amic Joan Lamote de Grignon, de la seva obra 'Tres moviments simfònics' durant el XIV Festival de la Societat Internacional de Música Contemporània (SIMC), celebrat a Barcelona l'any 1936 i, d'altra banda, l'estrena i l'enregistrament posterior dels seus quatre poemes simfònics agrupats amb el títol 'Empúries'. La seva obra, dividida en dues etapes (l'anterior i la posterior a la guerra civil), ens mostra un compositor de la Generació del 27, dels anomenats 'menors' no pas per la qualitat sinó per la quantitat i posterior influència de la seva obra, amb un estil propi, fruit de la seva estimació pel folklore català i amb uns marcats trets nacionalistes -dintre del context de la tradició tonal neoromàntica.