Catedràtic d'harmonia, contrapunt i formes musicals del Conservatori Superior Municipal de Barcelona fins a la seva jubilació l'any 1987, ha exercit també la docència al Conservatori Hispano-Marroquí de Tetuan i a l'Institut de Rítmica Joan Llongueres.
Ha estat director de diverses agrupacions artístiques i folklòriques i és sol·licitat sovint per impartir cursets i classes magistrals sobre diversos aspectes de la pràctica i l'ensenyament musicals.
La seva producció com a compositor és extensa i variada i comprèn gairebé tots els gèneres: 'lieder' i obres de cambra, obres corals 'a cappella' o amb acompanyament instrumental, obres simfòniques i nombrosos arranjaments de música tradicional per a diversos conjunts.
L'any 1994 va rebre de la Generalitat de Catalunya el Premi Nacional de Música en l'apartat de composició i el Premi Nacional de Cultura Popular i Tradicional en l'apartat de música.
L'autor
Manuel Oltra i Ferrer nasqué a València el 1922, però aquell mateix any la família es va traslladar a Barcelona. Ha estat catedràtic d'harmonia, contrapunt i formes musicals del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona des del 1959 fins al 1987, on també ha exercit de sots-director (1973-1981). Aquesta activitat pedagògica de Manuel Oltra ha deixat una bona empremta en tota una generació de músics, entre els qual hi ha figures ben representatives del món musical actual.
Al costat de l'esmentada tasca acadèmica, la seva dedicació professional ha tingut una forta vinculació amb el món coral i el món dels esbarts, si bé el seu ampli coneixement de la música universal l'ha portat a conrear gairebé tots els gèneres musicals: música de cambra, música simfònica, obres corals 'a capella', música simfonicocoral, etc. És, doncs, amb aquesta perspectiva de la música tota que arriba a la música de casa nostra en la seva tímbrica més característica 'la cobla' i en la seva expressió més genuïna: la sardana.
Es considera Manuel Oltra un continuador directe dels clàssics de la música de cobla. Noms com Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i, sobre tot, Joaquim Serra, amb qui va compartir interessants vivències musicals en la seva joventut, esdevingueren autèntics referents amb categoria de mestres. La seva producció musical en general es caracteritza per l'equilibri de proporcions en tots sentits, tant a l'hora de crear estructures inhabituals com a l'hora de desenvolupar aquelles formes ja establertes. Equilibri entre unitat i varietat, equilibri entre tensions i distensions, recerca del punt àlgid en el moment oportú (secció o proporció àuria) són alguns dels elements que sovint comenta Manuel Oltra en parlar de música en general i de la seva pròpia en particular, on el tractament instrumental acostuma a tenir un cert caràcter cambrístic: diu que l'economia de mitjans en la instrumentació li proporciona més possibilitats pel que fa a combinacions tímbriques. Les harmonies utilitzades tenen sovint un cert regust postimpressionista: la inquietud tonal, juntament amb el caràcter modal que respiren moltes de les seves idees o frases musicals, produeixen, de vegades, curioses simbiosis harmòniques.
La producció per cobla de Manuel Oltra inclou, a més de l'harmonització d'un centenar de ballets tradicionals catalans, una dotzena llarga d'obres de concert 'de forma, extensió i instrumentació diversa' i un catàleg de sardanes que, actualment, consta de 36 títols. Una constant d'inquietuds l'ha dut a agosarades recerques tímbriques de feliç trobada 'fou el primer a combinar la cobla amb instruments aliens als de la formació tradicional' i a reeixides especulacions rítmiques.
Jordi León
