Miquel Querol Gavaldà (1912-2002)
Musicòleg humanista, compositor i poeta. Va néixer a Ulldecona (Tarragona). Va estudiar Humanitats, Música, Filosofia i Teologia al monestir de Montserrat, i amplià els seus coneixements musicals amb Joan Lamote de Grignon. Va ser doctor en Filosofia. Igualment, va ser l'iniciador dels estudis sobre barroc hispànic i català. De 1846 a 1982 va pertànyer a l'Institut Espanyol de Musicologia del Consell Superior d'Investigacions Científiques, en el qual ocupà diversos càrrecs i en fou director durant 12 anys, fins que es jubilà. Va dedicar més de 50 anys a la tasca de recerca a Espanya i a l'estranger, tot centrant-se en la transcripció i preparació d'edicions de música fonamentalment dels segles XV a XVIII, amb més de 30 volums publicats. Té més de 300 composicions originals de música vocal i instrumental, en què destaca la música polifònica. Sobre l'obra de Jacint Verdaguer, va fer 31 composicions, entre les quals la 'Cantata de la Passió per a veus blanques i orgue', que té una durada de 35 minuts. Fou distingit amb el Premi Nacional de Música, és doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona i per la Universitat de Granada, i també acadèmic honorífic de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi, a més de rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, la medalla de plata del CSIC i la medalla d'or del Conservatori del Liceu.