Un estudi sobre el Singspiel Bastià i Bastiana, K.50 (1768) de W. A. Mozart s'afegeix com a segona entrega a la col·lecció «Mozart: de la forma a l'expressió» que va iniciar-se amb un estudi dedicat a Apollo et Hyacinthus K.38 i que també va ser publicat per la nostra editorial l'any 2021.

 

Bastien und Bastienne (Bastià i Bastiana) és un Singspiel en un acte, compost per Wolfgang Amadeus Mozart l'any 1768. Suposadament el va encarregar el metge Franz Anton Mesmer per poder-lo representar al seu teatre d’aire lliure, però aquest extrem no s'ha pogut documentar mai. Des de la primera representació documentada, l'any 1890, a Berlín, possiblement Bastià i Bastiana és el títol operístic del Mozart infant que més s'ha representat.

 

El llibret d'aquesta obra prové, indirectament, de l'opéra comique de Jean-Jacques Rousseau Le Devin du village, que s'havia estrenat el 1752 a Fontainebleau i s’havia tornat a representar pocs mesos més tard a l’Académie Royale de Musique amb un gran èxit. El 1753 va aparèixer a París una paròdia d'aquesta òpera còmica, paròdia titulada Les amours de Bastien et Bastienne; n’eren els autors el matrimoni Favart i H. de Guerville. L’any 1764, l’actor F. W. Weiskern va publicar una traducció alemanya de Les amours de Bastien et Bastienne. Aquesta traducció, readaptada posteriorment per J. A. Schachtner, va servir de base per al Singspiel de Mozart.

 

El brillant musicòleg mozartià Pere-Albert Balcells, que ja ha publicat a DINSIC fins a 6 llibres dedicats al geni de Salzburg, entre els quals un llibre de referència com és l’Autoretrat de Mozart, s'endinsa ara en l'anàlisi d'aquest títol a partir d'una profunda pregunta: «És possible determinar, més enllà de la subjectivitat de cada oient, què volia expressar Mozart amb la seva música quan escrivia una obra?».

Per desgràcia, ell no va deixar escrites grans explicacions verbals al respecte, circumstància que converteix la partitura de cada obra en l’únic document al qual referir-nos a l’hora de voler resoldre aquesta qüestió. Així, el primer llibre d’aquesta col•lecció (dedicat a Apollo et Hyacinthus, primera òpera de Mozart) ja es proposava descobrir el fons expressiu de la música per la via de l’anàlisi formal de la partitura. I això mateix és el que intenta aquest segon llibre dedicat a Bastià i Bastiana, segona òpera de Mozart.

 

El fons expressiu d’aquestes obres es manifesta d’entrada en els continguts dramàtics del text. L’anàlisi de la manera com la música els transmet parteix, en aquests estudis de Balcells, dels elements físics que la partitura ofereix de forma explícita (unitats de l’ordenament horitzontal, gestualitat del disseny melòdic, contextos harmònics i tonals, tímbrica de la instrumentació, etc.). Però també hi tenen un paper especialment substancial els fenòmens no explícits, és a dir, la forma “implícita” que les unitats musicals “haurien” d’adoptar per correspondència amb el metre verbal. Una forma que sovint queda modificada a causa d’afegits o retalls que l’autor aplica amb motivacions expressives, i que acaben donant als fragments musicals l’aspecte amb què finalment apareixen a la partitura. Així, comparar la forma implícita i la forma final d’un mateix fragment esdevé al llarg del llibre un dels mètodes que contribueix a revelar amb major eloqüència les intencions expressives del compositor.

 

Rebut amb elogis per part de crítics musicals com Jaume Radigales, que no ha dubtat a definir el llenguatge de Balcells com a “net, diàfan i transparent com els compassos de la partitura del K 50», aquest estudi, juntament amb el dedicat a l’Apollo et Hyacinthus, s'afegeix als llibres escrits anteriorment per Balcells sobre les òperes de maduresa de Mozart, com la trilogia Mozart & Da Ponte i La Flauta Màgica.