Antoni Ros Marbà ha estat l'encarregat de preparar i revisar l'edició de la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta» (1935) del força desconegut compositor Josep Valls i Royo.

En aproximar-nos a Josep Valls i Royo (1904-1999) ho estem fent amb un compositor català que, com Robert Gerhard (1896-1970), va haver de viure a l'exili. Format primer a l'Escola Municipal de Barcelona, el 1924 per evitar el servei militar i mostrar la seva oposició a la nacionalitat espanyola, es va traslladar a la prestigiosa Schola Cantorum de París on va ser deixeble de Vincent d'Indy (1851-1931) i també d'Albert Roussel (1869-1937). Vicecònsol a Le Havre de la mà del seu amic personal, el poeta Josep Carner, el 1937 va conèixer a Gerhard a París en el transcurs del Festival de la SIMC on es va interpretar una obra seva.

I és que des de la dècada dels anys trenta, Valls i Royo havia obtingut destacats premis de composició. Així, si el 1932, la Musical Fund Society de Filadèlfia l'havia reconegut amb el primer premi al concurs internacional de composició per el seu Concert per a quartet de corda i orquestra (1931), tres anys després, el 1935, va obtenir ex-aequo, junt a Joaquim Zamacois (1894-1976) i Josep Barberà i Humbert (1874-1947), el Premi Juli Garreta per la seva Simfonia (1935) que ara DINSIC Publicacions Musicals acaba de publicar.. Malauradament, però, la Guerra civil va impossibilitar la seva estrena per part de l'Orquestra Pau Casals.

Un munt d'elogis són els que ha manifestat Ros Marbà, encarregat d'aquesta primera publicació de la Simfonia i que, en alguns catàlegs, pot llegir-se com la Simfonia «a la memòria de Juli Garreta», dedicatòria que cal relacionar amb l'esmentat premi de la Generalitat de Catalunya. Estrenada, parcialment, al Festival de la SIMC de Varsòvia de 1939 i a Brussel·les, la seva estrena íntegra va tenir lloc a París i, a Barcelona, no es va estrenar fins l'any 1957 gràcies a la determinació d'Eduard Toldrà al capdavant de l'Orquestra Municipal de Barcelona.

Es tracta d'una obra de grans proporcions i que es conserva,com la integritat del fons Josep Valls, a la Biblioteca de Catalunya. Amb un travat discurs musical, d'elaboració exquisida, amb un punt deutor del nacionalisme musical, aquesta Simfonia, a judici de Ros Marbà, «està molt ben escrita en quan a mitjans, molt ben resolta a nivell d'arquitectura, amb contingut i una orquestració d'ascendència francesa».

Tan de bo aquesta edició pugui contribuir al reconeixement i a la memòria de Josep Valls i Royo, de qui el citat Josep Carner en va escriure allò de «A Josep Valls, també llunyà, de tan present».