Les set edats

Les set edats va sorgir d’un compromís de l’Orfeó Badaloní amb la Banda Simfònica de Badalona per fer un concert plegats.

Però l’origen de la partitura de Les set edats es remunta a la joventut del compositor: un monòleg de Shakespeare recitat en una sala de teatre on s’impartia la literatura anglesa a la Universitat de València. Sens dubte, el cicle de la vida era un pretext prou ric per justificar per si sol una cantata. Des de la tendresa del nadó a la innocència de l’infant, passant per la ximpleria adolescent i el sentiment d’invencibilitat de la joventut, per les complexitats de la maduresa i la vellesa positiva de bona part dels membres de l’Orfeó. Finalment, la mort es veu des d’una posició neutra, plàcida. Es fa balanç i s'entén que és una peça més del cicle de la vida.