La arquitectura del ritmo

Escric aquest llibre amb la finalitat de donar algunes eines conceptuals i un mètode de treball que ajudarà l’estudiant autodidacta a desenvolupar la creativitat en la creació de ritmes i fills de bateria.

Fins al moment d’iniciar les classes, molts alumnes només han treballat d’oïda i de manera intuïtiva, aconseguint així depurar la seva tècnica i encarar alguns estils de manera més o menys satisfactòria. En la majoria d’aquests casos és comú que, arribat un punt, l’estudiant trobi un límit al seu creixement i tingui la sensació “d’estar tocant sempre el mateix”. Tocar un instrument d’oïda (excepte per als nens) és molt més difícil i obliga a una gran dedicació.
Si es compara l’estudi de la bateria amb el d’un idioma, es constata que aprendre un idioma només escoltant, imitant i repetint és més difícil que fer-ho basant-se en un mètode. En realitat es tracta de llenguatges amb diferents pautes i regles, de manera que és molt més fàcil adquirir alguns conceptes teòrics de fàcil comprensió per a qualsevol adult, i així reorganitzar l’estudi de la bateria i entendre allò que estem tocant i el que volem tocar.
Aquest llibre, que inclou informació amb què han treballat i treballen alguns grans pedagogs de l’instrument, conté alguns conceptes bàsics, desenvolupats com un joc. Està destinat a estudiants sense cap o amb escassos coneixements de llenguatge musical. Per contra, no hi ha referències a posicions, grips (manera d’agafar la baqueta), etc.
És important, per practicar amb aquest mètode i per a l’estudi de la bateria en general tenir sempre clar, que el so és un fenomen físic que prové de la vibració, i que per tant MAI no hem d’apretar les baquetes, ja que aquesta pressió tallaria la vibració que dóna origen al so. Les baquetes han de ser una extensió de les mans i els braços; per tant, és important, per transmetre el so i el “pes”, procurar tenir tots els dits en contacte amb la baqueta.