La ciutat i les estrelles: Concertino per a piano i orquestra

El títol de la composició fa referència a una narració de l’escriptor Arthur Clarke. Els imaginatius paisatges descrits en el text suggereixen els diversos episodis de la composició.

L’obra està concebuda com un concertino per a piano i petita orquestra, i està dividida en tres breus moviments interpretats sense interrupcions; cada moviment fa referència a un personatge o situació descrits en la novel·la. El primer temps està suggerit per la descripció de l’estructura gegantina i autosuficient de la ciutat imaginària de Diaspar; el segon temps transmet el sentiment de soledat i silenci que hom sent en contemplar un gran llac, i el tercer i darrer temps està suggerit per la imatge d’una solemne i enigmàtica estàtua.

L’orquestra està dividida en dos blocs, els instruments de vent i els instruments de corda, sovint amb materials diferents i contrastats. El piano, amb sonoritats properes a la percussió, és la caixa de ressonància de tot el que s’esdevé a l’orquestra.

La ciutat i les estrelles va ser estrenada al Palau de la Música Catalana el 12 d’abril de 1980 per l’Orquestra Ciutat de Barcelona, dirigida per Joan Lluís Moraleda, i el pianista va ser Josep Maria Escribano, a qui està dedicada l’obra. Aquesta edició és una versió revisada l’any 2020.