Il Telemaco nell'isola di Calipso (partitura general i particel·les)

El compositor i guitarrista Ferran Sor (1778-1839) constitueix un dels cims del patrimoni musical català. Malgrat ocupar aquest espai d'excel•lència, més enllà dels cercles guitarrístics, la seva obra musical encara és una assignatura pendent, una flaquesa que es tradueix en un desconeixement general d'aquesta en el nostre imaginari cultural. Un dels episodis més interessants i desconcertants de la història de la música catalana va ser el que es va viure, el 1797, al Teatre de la Santa Creu, quan dos compositors catalans, Carles Baguer (1768-1808) i el mateix Ferran Sor, van veure estrenades dues òperes de la seva autoria. Que dos compositors catalans tinguessin l'ocasió de veure representada una òpera en una mateixa temporada va ser una raresa que, encara avui, deixa força estranyats als musicòlegs. D'aquesta manera aquestes dues òperes han quedat com una referència de culte per ser dos autors que van afegir-se a la raquítica llista d'òperes d'autoria catalana interpretades a Catalunya. El 1754, tres anys després de la seva estranya mort a Roma, s'havia estrenat, al Teatre de la Santa Creu, el Sesostri, re d'Egitto (1751) de Domènec Terradellas (1713-1751), després que aquesta ja s'hagués presentat anteriorment a la ciutat que el va veure morir. El 1760 va arribar el torn per a la primera òpera d'autoria catalana estrenada a Catalunya: Antigono de Josep Duran (Ca 1730-1802), a la que li va seguir, dos anys després, Temistocle (1762) del mateix compositor. 

 

Van haver de passar fins a vint-i-cinc anys perquè el Teatre de la Santa Creu tornés a acollir l'estrena d'una òpera d'autoria catalana. Ferran Sor ho va fer, així, el 25 d'agost de 1797, amb Il Telemaco nell'isola di Calipso amb un llibret de Segismundo Capece (1652-1728) amb l'obtenció d'un èxit més que notable en assolir-se una quinzena de representacions. Uns mesos després, el 4 de novembre del mateix any, va arribar el torn per a La principessa filosofa de Carles Baguer.

 

Sempre s'havia cregut que l'òpera de Sor estava perduda fins que a l'Arxiu de Música del Monestir de Montserrat, el musicòleg Pare Daniel Codina va localitzar en la llista-catàleg d'un arxiu privat del Mestre de Capella de Vilafranca del Penedès Magí Bosch (1760?-1839), uns materials relacionats, amb aquesta òpera de Ferran Sor. Gràcies a un treball de recerca de l'esmentat musicòleg i del mateix Joan-Lluís Moraleda, a la fi de la dècada dels noranta del segle passat, es va treballar per a una exhumació de l'obra que va tenir lloc, com hem dit, al Festival de Torroella de Montgrí de 1997.

L'edició que teniu a les vostres mans és del mateix Joan-Lluís Moraleda que ha assumit l'autoria de la instrumentació del número musical 10 d'aquesta edició, el recitatiu i ària de baríton Qual terra e questa… Figlio, oh Dio localitzada en una versió anònima per a veu i tecla a la Biblioteca de l'Orfeó Català. 

 

Extracte del pròleg d'Oriol Pérez i Treviño