Quartet per a clarinets

Un bon dia de 1949, el nostre pare es presentà a casa amb una vella gramola de corda i un grapat de discs de pedra sota el braç, tot comprat als Encants, a preu de parrac... Tant per al meu germà Albert de 2 anys com per a mi de 6, aquell regal fou una vertadera finestra al món de la música. A través d’aquesta i d’altres moltes successives partides que anaren arribant a casa, sempre de vell, tot jugant jugant, tant ell com jo rebérem d’infants un molt interessant bagatge musical informatiu bàsic. Un dels records més bonics que guardo d’aquella època són els foxtrots que escoltàvem –amb 20 anys de retard– de l’orquestra d’en Paul Whiteman o d’en Jack Hylton... Tot allò, el vent s’ho endugué. Recentment, però, he tingut la grata sorpresa de retrobar a youtube aquelles mateixes versions recuperades: un The weeding of the painted doll o el Fox Movietone Follies 29 a càrrec de l’Orquestra d’en Jack Hylton, els trobo ara, 60 anys més tard, senzillament genials, tant per la forma musical de la seva composició, l’arranjament d’època com, sobretot, per la performance.
Barcelona Clarinet Players (BCP), un jove grup de quatre clarinetistes de la Banda Municipal de Barcelona recentment constituït, em demanà oportunament una obra, dedicada i feta a mida de les seves possibilitats i plantilla. El primer que se’m va passar pel cap, ateses les àmplies possibilitats del clarinet com a instrument, va ser escriure unes “danses”... I la primera, un ragtime, tribut a J. Hylton. Un tango, ofrena al nostre pare, pels molts que ell mateix ens tocava al piano de petits, i una samba, record de com vaig gaudir jo mateix de jove, en el moment estel•lar de la bossa nova dels anys 70. Aquesta edició contempla els instruments originals dels BCP. Tanmateix s’hi acompanya un transport de la part de corno di bassetto a clarinet alt en Mib, en substitució de l’original. 

L'autor