Tres cançons per a soprano, mezzo i piano

Brida (2012)
Maria-Mercè Marçal (1952-1998) és per a molts la poetessa catalana més gran que hem tingut. Filla d’Ivars
d’Urgell, visqué i treballà a Barcelona. Poetessa, novel·lista, assagista i traductora, autora de narrativa infantil i
juvenil, es defineix ella mateixa en un poema molt conegut:
“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel. “
Brida pertany al llibre Bruixa de Dol i té l’aire d’una corranda popular. La poetessa parla dels límits de les persones,
es rebel·la i es declara disposada a anar “a la fira dels boigs”. Es veu anant pels llocs, per totes les fires, com a
portadora de vida i sense cap mena de limitacions. Se sent traïda per l’amor, perquè s’ha enamorat d’una persona
que la fa patir, perquè ella és de l’altre riba, i per això el seu és un amor amarg. Fuig de les cadenes que l’estan
empresonant. Lletra i música mantenen el to senzill i sobri d’una cançó popular catalana.
El compositor, en Ramon, que ha posat música a alguns dels poemes de la Mercè, la recorda amb molt d’afecte
dels anys en què foren companys de treball a l’Institut Joan Boscà de Barcelona durant la dècada del 1980.

Què s’emporta la mar? (2011)
Poema publicat dins del llibre Plugim de cendres. N’és autor l’escriptor vallenc, actor, periodista radiofònic i
rapsode, Lluís Figuerola i Ortiga. Aquest llibre fou publicat el desembre del 2008 i dedicat per l’autor “als meus
amics, ara que vespreja”. Lluís Figuerola es donà a conèixer com a escriptor amb Creu de Cames (1998) i Un
gall a Balmes (2001). Ha publicat dos llibres de poesia -Plugim de cendres (2008) i Nàufrags (2013)-. Ha estat
premiat per la seva trajectòria professional (Ciutat de Tarragona de Comunicació l’any 2007, Reconeixement de
la Ciutat de Valls 2012) i com a autor de narrativa curta.
La música, escrita per en Ramon Ribé, fou estrenada l’any 2012 per la soprano catalana Olga Miracle, nascuda
a Califòrnia i resident a Barcelona, i el pianista Francesc Teixidó al Museu Europeu d’Art Contemporani (Palau
Gomis) a Barcelona.

Raval d’amor (2011)
Aquest és el primer dels dos poemes de la Maria Mercè Marçal que duen aquest títol. “Raval d’amor: variacions
sobre una mateixa onada”, guanyà la Flor Natural en els Jocs Florals de Barcelona (1981) i fou publicat dins del
llibre Sal oberta (1982). La Maria Mercè l’escrigué després de conèixer el també poeta Josep Parcerissa, a qui
s’adrecen aquests versos. Ha estat inclòs posteriorment dins Llengua abolida (1989), que recull poemes de l’autora
(1977-1988), llibre dedicat al seu pare i que l’autora ofereix “a nosaltres, les dones que estimo –i en especial a
la meva filla Heura: ¡set anys sencers per creure en el prodigi…! I a totes i tos els companys capaços de convocar
els indicis d’una llengua abolida” (del pròleg).
En Ramon sempre volgué posar música a aquest poema i recorda bé el dia que la Maria Mercè li donà una còpia
que ella mateixa havia mecanografiat, durant una conversa en la qual, entre altres coses, ella li explicà que estava
treballant en una novel·la La passió segons Reneé Vivien (Premi Carlemany de novel·la, 1994).