El viatge poètic de Gemma

Aquesta obra, estructurada en dues seccions clarament contrastades, té com a principal característica la dependència i vincle indivisible que es genera entre el violí i el violoncel a l’hora de configurar l’entramat harmònic. Parlen entre ells i fan volar els seus registres tímbrics i expressius mentre el piano es manté en una contínua fluctuació que el porta a esdevenir un autèntic medi on violí i violoncel desenvolupen el seu discurs musical.
Vaig escriure aquest trio inspirat en una noia somiadora i sensible. Ella va iniciar el seu viatge poètic i jo vaig decidir acompanyar-la. Ara, la noia ha esdevingut una dona artista i valenta que, fins avui, és font d’inspiració i companya del meu particular viatge musical.
(Santi Escura, autor)