Maastricht Blues (partitura direcció)

Aquesta obra MAASTRICHT BLUES, está dedicada a Henrie Adams.
Dividida en dos moviments, I. Het Witte Stadje Thorn (La ciutat blanca de Thorn), on va néixer Henrie Adams i II. Maastricht Blues, ciutat en la que Henrie Adams va estudiar oboè i direcció al conservatori d’aquesta important ciutat holandesa amb Anton Kersjes, Lukas Vis y Pierre Kuijpers. A més, Maastricht, és la ciutat on el meu estimat professor Jef Penders va estudiar i desenvolupar la seva activitat professional, i a on va morir un 15 d’abril del 2015. Maastricht, té doncs per a mi, una significació especial.
Sense cap dubte, la importància d’Henrie Adams en la música de banda de la Comunitat Valenciana, ha sigut, i és, innegable. No hi ha hagut cap altre director especialitzat en direcció de bandes que hagi desenvolupat una tasca tan increïblement important en la formació de músics. Ni en la inspiració dels compositors valencians, ni en l’aposta tan decidida de nous repertoris com Henrie Adams. El seu treball va marcar un abans i un després en les nostres vides professionals, que ens va afavorir i ens va enriquir enormement a tots els que hem tingut i tenim el privilegi i la sort de conèixer-lo i de compartir la seva amistat. D’aquí l’homenatge sincer a la seva labor al llarg de tants anys a la nostra terra i per la seva amistat.
El primer moviment, Het Witte Stadje Thorn, està basat en el sistema de modes mixolidis, que són equilibrats, alegres i festius.
En una certa ocasió, vaig ser convidat pel propi Manolo Sanlúcar a la seva casa de Sanlúcar de Barrameda, durant una setmana de treball intens, compartint estància i estudi les vint-i-quatre hores amb el mestre, que em va ensenyar els secrets del seu sistema de composició flamenca, entre altres basat en el mode mixolidi. Manolo Sanlúcar el fa servir d’una manera molt peculiar, com a intercanvi modal dintre de cançons en tonalitats majors, aconseguint així un equilibri màxim, i traitent-li una mica de brillantor al mode major de tota la vida.
Mai he conegut un músic de la generositat de Manolo Sanlúcar, ni de la seva capacitat filosòfica per a entendre el flamenc i la seva música.
No obstant, en aquest primer moviment, es pot veure aquest sistema però sense gust flamenc, adaptat per mi mateix, en el que és sens dubte un sistema de composició molt interessant i nou en la meva producció.
En el segon moviment usant l’acord de tònica amb sèptima, formem un acord de 7a, una mena de dominant però “de color” que ens endinsarà en el fenomen blues. Així convertim els acords per a donar un sabor de blues a les nostres progressions i també una escala diferent per adornar aquests acords de tònica amb 7a.
A més el mode mixolidi el podem fer servir per confeccionar les construccions melòdiques sobre l‘acord de cinquè grau de la tonalitat major, fent servir el mode de la tonalitat pertanyent a l’escala mixolídia.