Stabat Mater

Per expressar el dolor de la mare de Jesús a la creu, en Juli Sandaran escriu aquesta cantata formada per vint variacions corals diferents, una per verset. En cada un dels corals destaca la melodia del lament de la mare de Jesús, com un leitmotiv. Cada verset de l’Stabat Mater en llatí s’intercala amb variacions instrumentals que precedeixen el cor com a interludis musicals ben variats. El cor canta a cappella, acompanyat per l’orgue o doblat pel quartet, sempre en format coral. Hi trobem des de corals simples a tres veus fins a corals a vuit, alguns només en veu femenina, masculina o solista en format arcaic i estàtic, harmònicament jazzístics.

Un quartet de corda i l’orgue són els instruments obligats que, farcits de ritmes i harmonies atrevides, s’alternen o acompanyen el cor. L’orgue il·lumina amb color i timbre algunes variacions. Molts dels interludis musicals són rítmicament rics i compensats, a vegades amb un deix tradicional. El leitmotiv del lament de la Mare de Déu viatja d’un instrument a l’altre, a vegades en estil contrapuntístic. El trobem a la introducció, entremig i al final de l’obra. Sovint podreu escoltar acords secs i repetits que podríem imaginar com a cops de fuet mentre el violí segon canta un lament lent i dolorós. La mort de Jesús és amarga com el vinagre que els soldats romans li donaven per calmar la set. Aquest és el context de l’obra que Sandaran il·lustra musicalment amb veneració.

 

Montserrat Bonet, directora de cor