Jaume I "El conquistador"

Jaume I el Conqueridor (1208-1276), fou la figura entorn què, al segle XIII, es determinaren les actuals fronteres dels Països Catalans.

Jaume I el Conqueridor és també, avui encara, un personatge vivent en la memòria del poble. Especialment al País Valencià, on és considerat el patriarca fundador de tota la valencianitat i, fins i tot, la fantasia i la llegenda popular li atribueixen moltes més fites i gestes que les que va protagonitzar vertaderament ell mateix.

Aquesta arrelada admiració popular li ve adjudicada, sens dubte, a més, pels increïbles relats de la seva fabulosa vida galana i amatòria i també, tot sia dit, per la incontestable virilitat de què feu gala al llarg de tota la seva existència.

No tothom pot presentar un “currículum” amb un estol de tres mullers legítimes i vuit dames amistançades per cobrir el dementre, totes elles comprovades, admeses i catalogades pels historiadors, que li donaren un total de deu fills i quatre filles. Fills tots ells reconeguts, acceptats i posteriorment col•locats estratègicament de forma convenient. Jaume I el Conqueridor és potser el rei cristià més obert i desinhibit en aquesta matèria en la història del nostre país.
La literatura picaresca n’ha tret, emperò, molt profit, de tota aquesta curiosa situació, tergiversant el sobrenom de “Conqueridor” pel de “Conquistador”, en clara referència als seus innegables poders com a seductor de dames.

Aquesta obra pretén ser una glossa musical sobre totes aquestes particularitats, però rebutjant tota pretensió irònica.