Simfonia “Lo retorn”

Estem davant d’una obra d’una desimboltura sorprenent, de bona realització i brillantor en el tractament temàtic i harmònic, amb un color instrumental encertat i efectista, tot basat en l’economia de recursos orquestrals. Ens sembla força probable que Guanyabens pensés aquesta peça per a una agrupació instrumental poc nodrida, fins i tot sense posseir secció de violes. La corda està escrita per a violins a tres parts i per a «baixos» de corda, genèricament. Lluny de pensar en casos similars al repertori rossinià o del primer Verdi o Mercadante, que, de fet, no hi són, convindria recordar el que deia el mateix Berlioz al seu De l’instrumentation, als exemplars publicats entre 1841 i 1842 que avançaven el que seria el famós Grand traité d’instrumentation et d’orchestration modernes sobre la poca qualitat d’alguns músics de viola.
Aquesta Simfonia és una de les grates sorpreses entre les obres de Guanyabens. Està escrita en un estil a mig camí entre el repertori d’Offenbach i el darrer Donizetti, tot i les enutjoses comparacions entre models que no són homologables. El compositor la va escriure amb 52 anys. Possiblement fou una de les seves darreres obres. Presenta continuïtat estètica en posar-la en relació amb obres seves dels anys cinquanta o seixanta.