Luigi Boccherini (Lucca, 19 de febrer de 1743 - Madrid, 28 de maig de 1805) fou un violoncel•lista i compositor italià.
Va pertànyer a una família d'artistes. Luigi va mostrar molt aviat interès per la música, i particularment pel violoncel. Son pare li va donar les primeres lliçons.
El 1757, després de finalitzar els estudis a Sant Pere de Roma, va acompanyar son pare, que havia obtingut un lloc de contrabaixista per a ell mateix i de violoncel•lista per a Luigi a l'orquestra de la Cort Imperial d'Àustria a Viena, i no va tornar a Lucca fins al 1764.
Al 1770 l'infant Lluís va contractar el compositor com a violoncel•lista i compositor. Aquest any va començar a compondre el seu primer quintet de corda, forma que va contribuir a desenvolupar d'una manera decisiva. Va esdevenir molt prolífic i va produir nombroses peces de música de cambra que van contribuir a acréixer el seu prestigi: els quartets opus 15 van donar-li fama arreu d'Europa. El 1776, el matrimoni morganàtic de l'infant Lluís va suposar-ne el desterrament de la cort i que Bochherini i Manfredi l'acompanyessin al palau d'Arenas de San Pedro i fossin llavors rebutjats per la cort de Madrid. Tot i això, en aquesta època va compondre el seu formidable Stabat Mater (1781).
El 1785, va morir el seu protector. Carles III li va assignar una pensió i va aconseguir posar-se al servei de Frederic Guillem II de Prússia qui el va nomenar compositor de cambra i a qui va trametre diverses obres per correspondència. A partir de 1786, va entrar al servei de la duquessa de Benavente i Osuna com a director.
Una successió de desgràcies familiars el van deprimir i va caure en un estat d'extrema pobresa. Mal allotjat, va morir a Madrid d'una malaltia pulmonar el 1805.
Boccherini és conegut principalment per la seva música de cambra, i en particular pels seus nombrosos quintets de corda (Quasi 125 peces). La seva obra simfònica, tot i ser abundant, s'interpreta poc. Un dels seus concerts per a viloncel i el minuet del quintet op. 11/5 s'han guanyat molta popularitat.