125è aniversari del naixement de Conxita Badia: La Cançó de la Nova Solveig (Article a la RMC)
04-04-2023 | http://www.dinsic.com
A finals del segle XIX Henrik Ibsen va escriure Peer Gynt, una obra teatral irònica sobre les aventures d’aquest antiheroi. L’autor va demanar a Edvard Grieg que compongués la música que acompanyaria l’obra.
Entre les peces més icòniques d’aquest encàrrec destaca la Cançó de Solveig.
La cançó, per la seva melodia i text, va emocionar profundament a Ventura Gassol quan es trobava empresonat a Cartagena durant la Guerra Civil. El 1935 Gassol va decidir escriure el poema anomenat Cançó de la Nova Solveig, en forma de carta i dedicada a Conxita Badia i el seu marit, Ricard Agustí.
Poc temps després, Badia i les seves filles fugen a París a causa de la Guerra i allà es retroben amb Gassol i Pau Casals. Casals musicà el poema de Gassol el 1937, anomenant-lo Balada de la Nova Solveig, i el dedicà al mateix poeta i a Conxita Badia.
Conxita Badia aprofita els contactes de Casals per oferir diversos concerts per Europa, però veient les creixents dificultats que anunciaven la Segona Guerra Mundial, viatjà a Brasil on es pogué retrobar amb el seu marit, que es trobava al país llatinoamericà per motius de ferina.
El text de la cançó musicada per Pau Casals conté dues estrofes de més amb relació al manuscrit original. Això és degut, probablement, al fet que Gassol i Casals les afegissin amb motiu de la partida de Conxita Badia amb les seves filles.
Ventura Gassol i Frederic Mompou acomiadaren Badia i les filles a París, al tren que les duria a Marsella per finalment posar rumb amb vaixell cap a Amèrica. Les estrofes que Casals i Gassol havien afegit a la Balada de la Nova Solveig feien referència, efectivament, a les filles de Conxita Badia. Badia mai va poder interpretar aquesta obra en públic a causa de la forta emoció que li produïa, però en va conservar sempre el manuscrit.
Anys després, Narcís Bonet, admirador de Conxita en faria una versió per a cor, piano, arpa i dues flautes, que sí que seria interpretada en diverses ocasions pel Cor Madrigal i el Cor Dyapason.
La Balada de la Nova Solveig correspon a la unió profundament emocional entre poeta, compositor i cantant, que encara avui dia, en el 125è aniversari del naixement de Conxita Badia, ens recorda a l’exili i a l’amistat.
Podeu llegir l'article de Montserrat Bonet i Agustí sobre la Cançó de la Nova Solveig de La Revista Musical Catalana, aquí.
