Partint de la seva experiència com a intèrpret i com a oient, i del contacte directe amb músics destacats, Oriol Romaní ens convida a endinsar-nos en músiques que potser no són prou conegudes, explicant de manera entenedora quin és el seu esperit, d’on prové el seu caràcter o què ens poden aportar.

Amb amenitat i amb rigor, movent-se entre la crònica, la crítica, la guia d’audició i l’assaig, l’autor ens acosta al món de Mompou i de nombrosos compositors catalans, a músiques inspirades en textos de Maragall, Espriu, Màrius Torres, Tagore, Valéry i altres poetes, o a temes com el jazz o el silenci, enriquint la visió del fet musical amb interessants referències a altres branques artístiques i a aspectes històrics, ètics, cívics i educatius.

“La música - segons l’autor - sempre ens espera amb els braços oberts, a punt d’acollir-nos i fer-nos la vida més viva i acolorida, més rica, més compartida i més humana. I, tant si hi entenem com si no, tots podem gaudir-ne, donant-li i rebent-ne alguna cosa, com quan ens relacionem amb les nostres amistats o quan en fem de noves”.