Quatre guions musicals imaginaris

Per coses de l´atzar, l´any 1996 vaig descobrir la figura d´una dona excepcional: la mezzosoprano, pianista, compositora i pedagoga del segle xix Pauline Viardot. Després d´uns quants anys fent recerca sobre la seva persona i tota la literatura musical que va compondre i interpretar, i amb l´esperit de divulgar la seva dimensió artística, l´any 2013 vam començar una col·laboració amb el musicòleg Oriol Pérez i Treviño. Conjuntament, volíem donar el relleu que mereixia a una gran dona que, injustament, el pas dels anys i la història, havien oblidat. Vam creure que la millor manera de fer-ho seria donant-li veu, i no només interpretant les seves composicions sinó que, a través d´una gran actriu, com era la Montserrat Carulla, poguéssim fer conèixer al públic qui era la persona, la dona, l´artista Pauline Viardot en tota la seva dimensió. Amb aquesta idea, la Pauline-Montserrat, llegiria unes cartes, diaris i reflexions a través de les quals repassaria tota la seva trajectòria vital i artística. Tota la feina de recerca meticulosa, entusiasme i passió de l´Oriol va donar lloc a un guió, a un fil conductor que lligava tot un seguit de composicions i donava sentit a la idea que tots tres, junt amb el pianista Vladislav Bronevetzky, havíem tingut inicialment. El concert deixava de ser aquell format a què sovint estem acostumats, per esdevenir una nova forma de proposar un recital, amb continguts llegits, cantants i interpretats al piano; un espectacle enriquidor i diferent en diversos sentits. Transicions fluides, sense fissures, entre la parla i la música, juxtaposicions i transicions inesperades per crear connexions musicals i històriques, enginy, ironia, i el comentari intel·ligent. Una aproximació psicològica, històrica, sociològica i artística, tot convidant a l'audiència a tenir l´oïda, l´emoció i la ment oberts, i experimentant el recital com una entitat artística completa en si mateixa. Així naixia: “Pauline Viardot: un retrat musical”.

D´aquesta exitosa col·laboració que vam tenir ocasió d´oferir al públic en diverses ocasions i programacions, en va néixer, creiem, una manera creativa i didàctica d´idear diversos programes de concert, amb un efecte que implicava més intensament l´audiència.

Amb la complicitat d´actrius i actors del món teatral català, com Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Victòria Pagès, han vist la llum altres projectes com Amb veu de dona o Luna roja: a García Lorca, tots ells estrenats al Festival de Música Clàssica de St. Fruitós de Bages i amb llarg recorregut.

Continuant amb la idea de crear nous conceptes per programar, no imitant aquests textos o idees, sinó observant com es pot ampliar el repertori, com els recitals poden ser vius amb una programació imaginativa, l´Oriol va escriure també “Les cartes de Brahms” per al cor Veus de Granollers.

Al marge de trencar el motlle de la convenció del recital, reivindicar Viardot, les dones compositores, Lorca o la relació Brahms-Schumann no és sinó una aposta per contribuir al desplegament d´una societat més culta, lliure i democràtica, fonamentant el coneixement i la noblesa d´esperit amb la il·luminació i el gaudi.

 

Mireia Pintó
Mezzosoprano