Quatre cicles de cançons escrites al llarg de gairebé quaranta anys és només una petita mostra de l’aportació que ha fet la pianista i compositora catalana Leonora Milà a la música del nostre país. Amb tot, aquesta aportació, menor pel que fa a la quantitat però no a la qualitat, és imprescindible per entendre la música de Leonora Milà. Es tracta de cançons que la mateixa compositora defineix de “neoromàntiques” i que des d’un punt de vista formal encaixen perfectament en el context general de l’obra de Milà, una obra centrada bàsicament en la música simfònica, per a ballet i, sobretot, per a piano. Dividides en quatre cicles (Cicle Milà, Cicle Rossend Llates, Cicle Dispers i Cicle Goethe) prenent com a referència els textos literaris, les cançons de Milà contenen melodies senzilles amb acompanyaments complexos conferint al conjunt peces breus de gran densitat musical. En definitiva, una obra molt interessant, a mig camí de la melodia senzilla i el risc calculat que no difereix en absolut de la resta d’obres -més d’un centenar- de Leonora Milà.