El musicògraf Albert Ferrer-Flamarich ho ha fet, des de les pàgines de la Revista Musical Catalana, de l'estudi escrit per Pere-Albert Balcells sobre el Singspiel Bastià i Bastiana, K.50 (1768) de W. A. Mozart. En canvi, la periodista Rosa Massagué ho ha fet des de les pàgines de Politica&prosa del llibre sobre Josep Colom.

La Revista Musical Catalana s'ha fet ressò de la publicació, fa uns dies, de l'estudi del definit per Ferrer-Flamarich com «brillant musicòleg mozartià» Balcells on després d'haver publicat sis llibres sobre Mozart a la nostra editorial, aquesta vegada s'ha endinsat en l'estudi d'una obra d'infantesa com ho és el Bastià i Bastiana, compost quan Mozart tenia dotze anys. A partir d'una profunda pregunta com «és possible determinar, més enllà de la subjectivitat de cada oient, què volia expressar Mozart amb la seva música quan escrivia una obra?», igual que l'anterior volum dedicat a Apollo et Hyacinthus, Balcells es proposa descobrir l'expressivitat a partir de l'anàlisi formal de la partitura.

Com assegura Flamarich l'estudi ha rebut elogis per part de crítics musicals com Jaume Radigales que no ha dubtat a definir «el llenguatge de Balcells com a net, diàfan i transparent com els compassos de la partitura del K 50».

Per la seva part, la rigorosa periodista musical Rosa Massagué ha definit el llibre Josep Colom. Un pianista de culte d'Oriol Pérez i Treviño (Manresa, 1972) com una «peculiar biografia que mostra un artista que sempre ha afavorit la discreció des d’un món propi». Després de realitzar un exaustiu repàs a l'anomenat star-system pianístic, que remunta fins a la figura de Franz Liszt, Massagué assenyala com a part de «noms com els de Marta Argerich, Maria Joao Pires, Lang Lang, Khatia Buniatishvili, o Yuja Wang» també «sempre hi ha aquell intèrpret tant o més bo que evita posar-se sota els reflectors» com ho és Josep Colom.

Estructurat el llibre en forma de converses amb el mateix pianista, però també amb altres figures com la seva germana Maria Lluïsa, els pianistes Javier Perianes i Josep Maria Escribano, el clarinetista Joan Enric Lluna, el director Josep Pons o el compositor Benet Casablancas. De tots ells, la periodista en destaca les declaracions de Josep Pons on diu que «moltes vegades penso que ell està sempre dins la música i, de vegades, fora del món».

Després d'haver-se presentat fa uns dies al Conservatori del Liceu, en les setmanes vinents es presentarà a El Vendrell, localitat on resideix el pianista.