Els planetes

La suite per a cor de veus blanques Els Planetes potser és l’obra que m’ha ocupat més temps fins ara. Primer vaig rebre un primer encàrrec, particular, de musicar uns poemes. La propietària dels textos, descontenta amb la meva manera de musicar-los, va retirar-se del projecte i em va deixar plantat. Els tres planetes que ja havia fet varen dormir, durant força temps, el somni dels justos. Va ser la proverbial intervenció de la poetessa, amiga i veïna Pilar Cabot allò que féu que Els Planetes ressuscitessin, accedint a agafar dues de les cançons originals per provar d’escriure uns textos que s’hi adiguessin sil·làbicament. Digueu-ne mandra per la meva part o disgust pel fet d’haver de llençar una música que m’agradava, però aquest modern “contrafactum” va fer que els planetes tornessin a girar i que, enriquits amb poemes de Pep Rosanes i de Miquel Desclot, ara us els puguem presentar. A tots tres poetes expresso el meu agraïment per la seva feina desinteressada i, en el cas de la de la Pilar, decisiva. També a tot l’equip responsable de Cor de Noies i, en especial, a la Buia Reixach pel seu entusiasme i, sobretot, per la fe i la il·lusió en el projecte.

L'autor